Fa quatre dies, com aquell que diu, que assistíem al suposat darrer acte de la comèdia del PSC i els seus posicionaments respecte a futurs pactes, en un exercici d'incoherència política, disfressada de flexibilitat, francament lamentable.
Sigui com sigui, al llarg de juliol, amb un generós esforç de bona fe, hauríem pogut arribar a acceptar que el PSC no aniria del bracet de Ciutadans, de qui suposadament estan molt lluny a nivell ideològic, llevat de casos puntuals com ara l'ajuntament de Lleida. Admetem pop com a animal de companyia, doncs. Però vet aquí que ha començat agost amb unes noves declaracions de Miquel Iceta, ara en el sentit que no descarta un pacte amb Ciutadans a l'Estat. Segons ell seria per sortir de l'embolic que han fet Mas i Rajoy. Embolica que fa fort.
No em vull posar a la pell del votant del PSC, francament. Em costa molt imaginar quina idea i quin projecte votaria, perquè els canvis d'orientació són tan vertiginosos que maregen. I com que servidor és propens al mareig, mes m'estimo mirar a una altra banda on les coses siguin una mica més clares, mes creïbles i més útils per garantir una vida millor al nostre país.
Ells en diran centralitat, però per a mi, tot plegat, no passa d'una barreja d'incompetència, incapacitat i necessitat de conservar poder, al preu que sigui. La ideologia (i l'ideari d'esquerres) ja fa molt de temps que planta malves, a cal PSC, per més que encara es vulgui esgrimir, per a delit de nostàlgics.
