A sant de què l'anunci de la imminent defunció d'Adolfo Suárez, quan els metges no havien donat cap senyal d'alarma? La roda de premsa del seu fill, la setmana passada, va desfermar un allau d'articles, reportatges, documentals i tertúlies al voltant de la figura de l'expresident espanyol, presentat com el gran democratitzador de l'Espanya franquista i com l'home capaç d'establir consensos a tort i a dret.
Finalment arriba el fatal desenllaç, a les poques hores que l'equip mèdic (que no va arribar a ser "habitual") parlés d'un pacient que no presentava novetats. Llavors és quan em demano per què aquest anunci. Francament, només hi sé trobar dues respostes. La primera, que el fill es va avançar en les seves prediccions malgrat les informacions mèdiques, amb una roda de premsa tan insòlita com innecessària. La segona, més recargolada, és que s'ha volgut instrumentalitzar la figura de Suárez per ocupar totes les portades i titulars uns dies en què pràcticament tots els mitjans han evidenciat el seu ridícul no informant de les marxes que dissabte passat van aplegar-se a Madrid.
Potser és una lectura massa forçada, però em sembla tan estranya la imprudència d'un fill respecte a la mort encara no produïda del seu pare, que no puc pensar més que en altres raons més pròpies de qui ens té acostumats a la manipulació informativa, en un país capaç d'insultar perquè algú interpreti una cançó en català o per un anunci d'auriculars (això sí, tots dos tenen en comú Catalunya, el gran enemic d'Espanya, ara mateix, juntament amb els que exigeixen dignitat i els que salten la tanca de Melilla).
De propina, el propi monarca espanyol va encapçalar, als pocs minuts de l'òbit, la nòmina de pronunciament públics televisats recordant l'obra del difunt. I agafem-nos amb el que ens ve a sobre aquests propers dies (o setmanes).
Potser no sabrem mai el motiu de la roda de premsa del fill de Suárez, però el que sí que sabem és que vivim temps de canvis imminents en què tothom juga les cartes com pot o com sap, i on res no és ben bé el que sembla. Ni la figura del president traspassat, per més que ara se'ns presentarà com a modèlica i escrupolosament observadora de les lleis, del respecte i de la tolerància.
