Com n'hauríem de dir dels responsables polítics que fan de la prohibició bandera, fins i tot arribant a extrems que depassen qualsevol racionalitat per arribar al ridícul més absolut?
Quan pensàvem que ja ho havíem vist tot en aquells que clamen per prohibir, per exemple, els llaços o qualsevol element (bufandes, samarretes...) de color groc en determinats espais públics, ara se'ns presenta l'alcalde de Vilanova de Sixena, home dels nostres temps, sense cap mena de dubte, i demana al Jutjat d'Instrucció número 1 d'Osca, la confiscació i, si la considera oportuna, la destrucció de les fotografies que es van fer l'11 de desembre passat, quan es van endur, per mandat judicial, amb cobertura política i amb protecció policial, una sèrie d'obres del Museu de Lleida cap al Monestir de Sixena.
La petició ve arran de la imminent publicació d'un llibre amb imatges inèdites d'aquells fets. El que sorprèn, si prescindim de la motivació del fanatisme irracional és que es pretengui evitar la publicació d'unes imatges captades sense cap problema, tot i la presència de responsables judicials i policials. Però el que encara sorprèn més, si prescindim del concepte d'ignorància, és que es demani la confiscació o la destrucció d'uns fitxers digitals (imatges, en aquest cas) que fa gairebé un any que volten. L'alcalde sap que el temps dels rodets fa molt que ha passat? Que algú li expliqui, si pot. Però el que sí que sap és que el seu relat dels fets, i de la seva motivació, és una immensa mentida, i que cal anar eliminant testimonis.
La realitat, ja és ben cert, no deixa mai de sorprendre. Quan pensàvem que ja ho havíem vist tot, d'aquella gran demostració de força de l'aplicació del 155 (no oblidem mai qui hi havia al darrere), apareix un alcalde per recordar-nos que aquells personatges de fa setanta o vuitanta anys que el cinema (el de cel·luloide) va saber immortalitzar amb tant d'encert, encara són ben vius. Tant com la mentalitat de boina calada i odi visceral tan pròpia d'aquella època i, malgrat tot, encara ben viva.