Seguim, un dia més, posats en matèria olímpica, perquè vista la realitat política, especialment després de l'acudit de convocar eleccions el dia de Nadal -l'únic de bo seria que la jornada de reflexió es podria tancar fent cagar el tió- les ganes de marxar ben lluny d'aquesta colla d'ineptes és més i més gran.
Avui, però, una petita reflexió que de ben segur que no té res a veure ni amb la política ni amb la incapacitat. Les retransmissions dels Jocs que està fent TVE. Per anar una mica al gra, recomano llegir aquest interessant article, que repassa el nivell formal i de continguts d'aquestes retransmissions.
Per part meva, no hi ha gaire a afegir. Bé, el que sí que vull destacar és que estic totalment d'acord amb l'analfabetisme esportiu de molts dels narradors. No fa gaires dies vaig tenir una gran mostra amb una competició de piragüisme. Francament, la retransmissió la podia fer jo mateix o qualsevol persona que mirés la tele en aquell moment. No passava d'anar cantant qui anava primer (referint-s'hi per nacionalitat, mai pel nom, que deu ser massa complicat de recordar) i qui remuntava posicions o es despenjava. Gran nivell.
En un altre ordre de coses, també val la pena insistir en la prioritat gairebé absoluta de les imatges dels lliuraments de medalles, amb himne i bandera inclosos, per davant de les de la competició pròpiament dita. La notícia és que sona l'himne, no que algú ha guanyat alguna cosa en un determinat esport. I els que polititzem l'esport som nosaltres.
Així són les coses. Es veu que als mitjans espanyols, si els treus del futbol, ja no saben on passen. Si pensen en l'enorme desplegament humà destacat a Rio, el qualificatiu de catetos olímpicos que fa servir Fermín de la Calle en el títol del seu bloc encara em sembla massa benèvol. Això sí, en línia amb la realitat general (i política) del país.