Això de la llengua és un tema recurrent, que apareix o desapareix de les portades en funció d'interessos gens clars i que, en cap cas, mai no tenen res a veure ni amb la llengua ni amb l'escola. De fet, la llengua és una arma que es pot esgrimir quan cal, sempre amb resultats positius cap a l'agressor, que en qualsevol situació trobarà la manera de fer mal amb aquesta eina d'aparença tan innocent.
Ara que la corrupció, el deute desbocat i les sancions europees cauen sobre l'Estat Espanyol amb fúria, apel·lar als més baixos instints patriòtics sempre dona rèdit. Tot el que està passant a Catalunya dona molt de si i ho tapa tot, absolutament tot. I per si de cas, reobrir el meló de la llengua a l'escola és la guinda d'aquest pastís immenjable que tot ho empastifa.
Davant del munt de bajanades i mentides que estem llegint i escoltant els darrers dies, recomano la lectura d'aquesta breu entrevista a Carme Junyent, segurament una de les veus més lúcides i més consistents per parlar de llengua avui en dia. Una dona que ha estudiat les llengües en perill i que sempre ens ofereix una visió panoràmica, molt panoràmica, de la realitat; una visió que contribueix a posar les coses a lloc i que ens regala afirmacions del tipus: "Com es pot explicar que no es vol aprendre alguna cosa? Sempre he pensat que els pares que no volen que els seus fills aprenguin alguna llengua en realitat tenen molt poca confiança en les seves capacitats." Davant d'això, es poden seguir mantenint, amb un mínim de criteri, les barbaritats que corren per tot arreu aquests dies? Cultura, senyores i senyors, cultura i intel·ligència abans d'obrir la boca, si us plau.