per en 13 Gener 2014
466 Vistes

Demà es votarà, al Parlament, demanar al Congrès de Diputats la transferència de la competència per convocar la consulta del 9 de novembre.  Una demanda que ja té precedents exitosos, perquè és la via que es va fer servir en el seu moment perquè els mossos d'esquadra assumissin les competències de trànsit.

Res de nou.  Res d'il.legal.  Una petició d'un parlament a un altre.  Què més democràtic?  Què més favorable al diàleg i a la resolució parlada i pactada dels conflictes?  Francament, em costa imaginar una manera de fer més respectuosa.

Però vet aquí que l'actual PSC pensa dir "no".  No, a demanar res al Congrès.  No, doncs, al diàleg que tant es venten de defensar.  Per què?  Una de dues:  o perquè no accepta cap procediment que no sigui el seu (amb la qual cosa evidencia unes carències democràtiques extraordiàries), o perquè realment no vol que es faci la consulta del 9 de novembre, de cap manera (demostrant així una actitud clarament hostil al país).

Però hi ha una certa oposició, dins del PSC, que apostaria per abstenir-se, tot i les amenaces.  Francament, tant em fa la negativa com l'abstenció, perquè el resultat acaba sent el mateix:  la manca de suport a un clam social enorme i nous pals a les rodes d'un procés, per sort, irreversible.  Que resolguin ells els seus conflictes de poder intern (em temo que aquest és el fons de tot plegat), que nosaltres anem per un altre camí.

És trist, però és evident.  El PSC forma part del bloc anticatalanista (i antidemocràtic, perquè no hi ha res més democràtic que votar, i demanar-ho per conductes plenament legals), al costat de PP i Ciutadans.  I que maquillin la realitat com vulguin, perquè l'evidència dels fets va molt més enllà de les paraules buides, de les propostes absurdes i dels somriures imbècils.  I dijous en tindrem una nova constatació.

La polèmica entre el vot en contra i l'abstenció, al cap i a la fi, no és gran cosa més que una burda maniobra de distracció de l'objectiu final:  evitar la consulta, sigui com sigui, al dictat de l'amo de Madrid.  I de les pròpies conviccions.

Publicat a: Actualitat
miquel pubill
EL p.s.c,es va morir junt amb Josep Pallac
15 Gener 2014