Els dies en què la boira dificulta la visió i treu les ganes de seguir escoltant una colla de venedors de fum intentant comprar el nostre vot, està bé repescar informacions que sovint passen desapercebudes, tan desapercebudes com les seves protagonistes, que ben bé semblarien ombres mig invisibles enmig d'una altra boira.
Em refereixo a les monges que han abandonat els hàbits per treballar, en primeríssima línia, contra el tràfic de dones, i de nenes, víctimes d'explotació sexual. Llegir aquest breu article ens endinsa en un món invisible o que no volem veure, potser, però ben real. Terriblement real. Encara que el més terrible, a banda de l'explotació de les dones evidentment, sigui que aquestes monges (potser tindria més sentit dir-ne àngels de la guarda, i no pas com aquell que li busca aparcament al ministre) s'han decidit a sortir de la comoditat del convent perquè saben que no poden confiar ni en els governants ni en els els clergues homes per dur a terme aquesta missió. I remarco tot el sentit de la paraula "missió".
Hi ha altres mons en aquest món nostre, però de vegades se'ns escapen enmig de la boira, o de la indiferència. O es tapen amb una bonica banderola electoral.