Ja és ben veritat que el nom no fa la cosa. Fa quatre dies, com aquell que diu, la vicepresidenta del Govern espanyol parlava d'empatia com a valor a tenir en compte en les futures relacions amb la Generalitat. Empatia. Fins i tot la paraula va sonar estranya en boca de qui la va pronunciar.
Però com acostuma a passar, una cosa són les paraules i una altra els fets i, si res no ho impedeix, i sembla que res no ho impedirà, el govern del qual forma part la vicepresidenta en qüestió aprovarà, demà mateix, la creació d'un impost sobre les begudes ensucrades, tot impedint, de passada, que sigui la Generalitat qui l'aprovi i privant el nostre govern d'una nova via de recaptació. De propina, podem dubtar si el tal impost, en mans de Madrid, quedarà en simple formalització (amb això ja es bloqueja la nostra capacitat de fer) o si s'acabarà aplicant. També n'hi ha, de precedents d'aquestes maneres de fer en èpoques on l'empatia no es treia a passejar.
Molta empatia, doncs. Però les maneres de fer són les mateixes de fa un any, o quatre. El govern de Madrid és on era, abans sol i ara ben acompanyat de socis de tot pelatge, i nosaltres si fa no fa, també. Decididament, el nom no fa la cosa. Ni empatia, ni procés.