El dia de la Marató és, entre moltes altres coses, un dia de contrastos. Ja d'entrada tenim tot un país mobilitzat en una pila enorme d'activitats a tot arreu amb l'única finalitat de recaptar fons per a la investigació científica d'alguna malaltia, com ara, enguany, el càncer. A l'altra banda, però, tenim la dura realitat d'unes polítiques que any rere any han anat retallant fins a l'ofec els diners públics que s'hi destinen, a la investigació.
També és el dia en què multitud de gent anònima dedica una part important del seu temps lliure de diumenge a atendre les trucades telefòniques des d'algun dels quatre centres de comunicacions del país, situats a les capitals de província, dit sigui de passada. Però també és el dia en què rostres famosos es posen davant de les càmeres, telèfon en mà, mostrant una imatge solidària que res no té a veure amb la seva realitat de cada dia, com ara una Inés Arrimadas, per posar només un exemple, que tancaria TV3 si pogués, maquillada amb el seu millor somriure, jugant a fer-se la solidària. En quin idioma devia atendre les telefonades, per cert?
Però per damunt de tot, el gran contrast és el dels polítics que es vanten de destrossar el sistema sanitari, o que justifiquen la retallades injustificables, disfressats de defensors d'allò que trinxen cada dia, amb cara de no haver trencat mai un plat. A l'altra banda, milers i milers de persones que pensem que el futur passa pel coneixement i per l'excel·lència científica, i no per la mediocritat de la política de baixa volada, tan omnipresent, ara mateix.
Així és aquest país, un debat constant entre el seny i la rauxa. Entre la dignitat i la impostura.