És difícil definir amb exactitud què és una llengua. Però més enllà de la precisió científica i de les puntualitzacions acadèmiques, podem coincidir si diem que una llengua és un sistema de comunicació propi d'una determinada comunitat humana. És a dir, allò que permet als individus que la formen establir relacions interpersonals.
Per aquest motiu, perquè llengua i societat són inseparables, costa imaginar que hi hagi algú capaç de pensar que les llengües es poden imposar, eliminar, prohibir... i fer-ho com aquell que fa un favor a les persones afectades. Tots hem nascut i crescut amb una o diverses llengües. Són part de la nostra memòria, de la nostra experiència vital, del nostre descobriment del món i de la transmissió més íntima de l'afecte que hem rebut o que donem, fins i tot. La nostra llengua és part de nosaltres, exactament igual com ho és un braç o una orella. Reprimir la possibilitat d'expressar-nos a la nostra manera, en la nostra llengua, té molt més a veure amb una ferma voluntat d'extermini que amb cap altra cosa. I parlo només des de la perspectiva individual i personal. Si mirem quin és el paper de la llengua en la conformació de la cultura d'una societat determinada, la cosa encara adquireix tota una altra dimensió col.lectiva que convé no ignorar.
Per aquest motiu, perquè una llengua és el que és, em costa molt entendre que hi hagi gent com Arcadi Espasa (Ciutadans) que proclamin que el seu grup polític té l'obligació moral de reduir el nombre de llengües, o que gent com Mercedes Fernández, portaveu del Grup Popular a la Junta General del Principat d'Astúries es congratuli d'haver aconseguit que el castellà sigui l'única llengua del parlament asturià, això sí, amb el suport del tàndem cada cop més habitual en determinats menesters de PSOE i Ciutadans.
Que no em parlin de lleis, aquesta gent. Ni de respecte. Amb la llei a la mà es van exterminar jueus, amb la llei a la mà es volen exterminar els palestins o els kurds, i amb la llei a la mà es volen exterminar llengües. O es volen destruir pobles, identitats i cultures, que és el mateix. Genocidi planificat? I tant que sí. Si més no, lingüístic.