per en 9 Novembre 2018
282 Vistes

Temps era temps -o potser no tant- que al País de les coses al revés vivia una nena, la Tamara, en un poblet a la vora del mar, on havia apres la bellesa dels espais amplis i oberts, i a jugar amb caretes i xiulets i cordills, a la platja.  Però vet aquí que un dia, els jutges que jutgen amb justícia, de la manera com es jutja i es fa justícia al País de les coses al revés, van decidir que una careta, un xiulet i un cordill eren coses molt perilloses en mans d'una nena, i que per evitar mals majors, calia prendre-li i prohibir que la Tamara sortís del seu poble, no fos cas que algú prengués mal, amb les seves ocurrències.  I així es va fer.

A prop d'on viu la Tamara, però lluny del mar, a l'altra banda de la muntanya que tot ho veu, hi vivia el Manel, un nen gran al que li agradava molt jugar amb armes de foc.  I a fe de Déu que en tenia una bona colla de fusells, rifles i pistoles a la seva habitació de jocs, on jugava i jugava a imaginar que matava el president del País de les coses al revés, perquè no li agradava.  Però un dia, els jutges que jutgen amb justícia, de la manera com es jutja i es fa justícia al País de les coses al revés,  van decidir que potser tanta joguina feia lleig, i qui sap si fins i tot podia acabar fent mal a algú, i van tancar a la presó el Manel, que ja no va poder jugar amb les seves pistoles ni els seus fusells, i ja només podia imaginar, a dins del seu cap, que matava al president del País de les coses del revés, fent pum-pum amb els dits de la mà.

Però vet aquí que la Tamara, la de els caretes, el xiulet i els cordills es veu que era una perillosa terrorista, i el Manel, els de les pistoles i els fusells, una persona més o menys normal, i que les seves amenaces, a Déu gràcies, mai no havien estat cap perill per al president del País de les coses del revés.  I els jutges que jutgen amb justícia, de la manera com es jutja i es fa justícia al País de les coses al revés, van ser feliços i van menjar anissos, amb les seves saberudes decisions.  I així és com el País de les coses del revés va seguir en ordre i en pau, malgrat una nena molt dolenta i un nen entremaliat.  I conte contat ja està explicat.  I que res d'això és mentida, és ben veritat.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.