Igual com quan érem canalla, a l'escola, i algú ens feia alguna cosa que no ens agradava: "a la senyo vas!". Versió política contemporània: "al Constitucional vas!". Aquesta és la pràctica habitual del govern del PP respecte a qualsevol norma que aprovi el Parlament de Catalunya. I és que sigui quina sigui la postura definitiva, ja s'ha aturat l'aplicació de la llei, que és del que es tractava, i ja s'han posat tots el pals a les rodes possibles, per evitar que avancem.
Ja fa dies que la cosa va així, i més que anirà els pròxims mesos. Ara mateix, de fet, ja podem anar fent apostes sobre quant trigaran els populars a portar al Constitucional la tot just aprovada Llei del règim especial de l'Aran. I és que dret a decidir, identitat nacional, llengua preferent, consulta referendatària... són conceptes que freguen la insurrecció contra l'ordre establert. I això no es pot tolerar, de cap de les maneres.
Doncs això, que una llei nova, amb prou elements adequats a la realitat actual, que acabarà, en els seus aspectes diferencials més rellevants -no en tingueu cap dubte- als tribunals. I és que només faltaria que Catalunya i el seu Parlament s'atorguessin el dret a decidir qui pot decidir sobre la seva pròpia realitat; en aquest cas, l'Aran.
De moment, una bona notícia, la de l'aprovació de la llei. Caldrà veure quant dura l'alegria.
