Ara que ha passat prou temps i que s'han calmat les aigües, recomano llegir aquest article de Leo Bassi, a propòsit de la tan criticada cavalcada de Reis de Madrid. Al meu parer, constitueix tota una reflexió sobre el significat de les coses; en aquest cas una festivitat cristiana summament popular, i la necessitat de conservar l'essència de tot allò que fem, si no volem caure en el ridícul.
En els temps que corren, en què sembla que tot ha de ser políticament correcte, educatiu, didàctic, sostenible i no sé quantes coses més, mentre pel camí ens anem deixant referents i drets i llibertats individuals i col.lectius sense cap pudor, una reflexió des d'una posició en principi prou allunyada d'allò que es comenta, és molt més que recomanable.
Són temps de canvi en la política i en els usos i costums. Imagino que els propis de cada començament de segle. En aquesta ocasió, però, sembla que la tendència és eixamplar la distància social, recuperar hàbits i maneres de pensar que imaginàvem oblidats i, sota el pretext d'una modernitat inexistent, fer-nos una mica menys lliures i una mica més ridículs, des de qualsevol punt de l'espectre ideològic, però sobretot des de les desconegudes esquerres.
Farien bé els governants de tot nivell i àmbit de llegir amb atenció aquesta opinió de Leo Bassi i aplicar-la a moltes de les accions públiques i fins i tot polítiques que estan prenent, per evitar espectacles tan lamentables com molts dels que estem veient dia sí i dia també per tot arreu.