Diu el conseller Homs que si finalment no hi ha pregunta, ni consulta, tots haurem fet un ridícul monumental. Discrepo. Si això passa, no "tots" haurem fet el ridícul. Anem a pams:
- Els ciutadans, massivament, ja hem dit què volem, amb formes d'expressió exemplars i gens ridícules.
- Els partits espanyolistes sempre han mantingut la mateixa postura. Cap ridícul, doncs.
Altra cosa són els responsables de no arribar a una pregunta tan senzilla que fins i tot fa vergonya que no es pugui arribar a formular.
Qui faria el ridícul, en aquest supòsit de no pregunta?
En primer lloc, CiU (remarco C i U, per separat) i ERC, en tant que govern i suport parlamentari respectivament, per ser incapaços d'atendre el clam de la ciutadania, per raons de pur i simple tacticisme, o per botiflerisme.
En segon lloc, Iniciativa i PSC, pels seus constants canvis de posició que, a banda de per marejar la perdiu, només hauran servit per acabar-los situant, ho vulguin reconèixer o no, al costat de PP i Ciutadans, sota el pretext de propostes i matissos impossibles.
Per tant, no s'hi val universalitzar el ridícul si finalment no hi ha pregunta ni consulta. D'altra banda, si això arribés a passar (i estic convençut que no), crec que l'únic gest d'honestedat possible seria una nova convocatòria electoral, amb una renovació absoluta de noms a les llistes, perquè els que haurien tingut responsabilitats polítiques fins ara quedarien absolutament incapacitats per comprometre's a res més en el futur. Qui els podria tornar a creure? Qui en podria confiar?
En resum: pregunta i consulta ja. I si ha de ser sense consens, que així sigui. La voluntat del poble sempre ha d'estar per sobre de les estratègies polítiques i, de moment, l'únic que realment estan fent, entre tots plegats, és el paperot més absolut.
