No ens enganyem, tot el que es faci o es deixi de fer abans del 27 de setembre, en matèria política, social, de vida pública... tindrà connotacions electorals, en un sentit o altre. I aquesta és, justament, la gran feblesa de l'argument de l'alcaldessa de Barcelona per no anar a la Meridiana el dia 11. Tanta connotació electoral té anar-hi com, sobretot atès qui és ella, no fer-ho. Altra cosa serien les possibles connotacions en el sentit d'apuntar al vot a una candidatura concreta, però no és el cas.
Personalment, m'agradaria molt que Colau se'n sortís amb èxit com a alcaldessa, sobretot perquè podria demostrar que hi ha una altra manera de fer les coses, també en política local. Però de moment tinc els meus dubtes. No oblidem que fa quatre dies que afirmava que ella hi seria, a la Meridiana, d'una manera o altra, pel seu paper institucional. Ara diu que no. Fa uns mesos va dir que votava per la independència, i ara sembla que li fa angúnia posar-se al costat dels que la volen. Massa vacil.lacions públiques en massa poc temps. Potser descobrirà algun dia que és impossible acontentar tothom alhora. De moment, mals símptomes.
Fet i fet, però, tampoc no és tan important que Colau hi sigui o no, a la Meridiana. Ni ella, ni ningú en concret. El que és realment important és que la institució que dirigeix es posicioni a favor del que està reclamant una importantíssima part de la població (amb la incorporació a l'AMI, per exemple) i, sobretot, el seu vot personal el dia 27, tan important (amb el vot sí que ens juguem ser o no ser), valuós i decisiu com el de cadascun de nosaltres. De tota manera, ni una cosa ni altra tampoc no pinten gens bé, a hores d'ara. Potser perquè també tenen connotacions electorals.