Tres dies només. O tres dies, encara. Tot depèn de com es miri, però només haurem de resistir tres dies més l'allau d'iniciatives i maniobres que volen impedir que expressem allò que volem, i que ho fem de manera clara. Mirem on som, ara mateix, i imaginem què ens espera aquests tres dies:
- Enrenou per la doble versió d'una resposta de les autoritats europees sobre la independència de Catalunya. Per art de màgia la versió espanyola té més text que l'original anglesa. Evidentment, unes línies fantasma que donen la raó als arguments del PP.
- Televisió Espanyola convida els seus treballadors a una jura de bandera civil. Cadascú a la seva: la jerarquia eclesiàstica demana pregàries i la dels mitjans públics es decanta per l'opció patriotera militar.
- Les pensions entren en conflicte. Com sempre. Una nova manipulació dels pensionistes per espantar-lo. Per què no els diuen que cobraran del govern de torn d'Espanya, en qualsevol cas, fins que Catalunya no sigui independent, i que llavors serà ella qui pagarà? O és que no cobren del país que toqui, aquells que hi van anar a treballar i que hi van cotitzar?
- Detenció de la cúpula d'ETA. Per un moment, en llegir la notícia, vaig imaginar Aceves cridant que els independentistes són ETA. Tampoc no vindria de nou.
En resum, molts nervis al cantó unionista. Molts nervis i molta guerra bruta. Ara ens cal no fer ni un pas enrere i no caure en el parany letal de les seves mentides, tan enormes com la que va quedar al descobert amb la incompetència de Rajoy i la seva ja famosa entrevista radiofònica. Són tres dies per poder dir allò que realment volem. Tres dies de resistència a la mentida per no haver-nos de penedir durant anys d'haver cedit als arguments de la por. Cedir avui serà cedir per tota la nostra vida, no ho oblidem.