Sarau, i gros, aquests darrers dies, per unes paraules del diputat Lluís Llach apuntant que hi hauria algun tipus de mesures contra els funcionaris que no acatessin la futura llei de transitorietat política. Sarau gros perquè des de l'oposició més conservadora ha semblat que es volgués defensar el dret dels funcionaris a desobeir la llei, si la llei no agrada a unes determinades formacions polítiques. Anem a pams.
Primer. Tots els funcionaris tenim l'obligació de complir el marc legal vigent en cada moment, amb absoluta independència de la formació política que governi. La normativa sobre funció pública ja preveu tot un règim de sancions en cas d'incompliment de les obligacions inherents al lloc de feina.
Segon. Quan es parla de funcionaris, tot sovint s'oblida que la immensa major part hi hem accedit a la funció pública per oposició i no per lliure designació d'un determinat grup polític, pràctica que es veu que alguns voldrien més habitual i que quan poden practiquen, dit sigui de passada (miro a dreta i esquerra quan ho dic). I això val des del personal subaltern fins als càrrecs de més alta responsabilitat.
Tercer. Com pot ser que els mateixos que fan bandera del compliment estricte de la llei es molestin quan algú, d'un altre color polític, parla de la necessitat de complir les normes?
Les declaracions de Llach, en el fons, no són altra cosa que constatar una obvietat. L'enrenou que han generat només es pot explicar des d'una concepció partidista i gens democràtica de l'administració pública que, no ho oblidem, és l'estructura que aplica i executa les normes que dicten els governs i els parlaments.