Pot sonar a tòpic, però és que potser els tòpics ho són perquè ajuden a entendre la realitat, si dic que un gran projecte sempre és la suma d'un nombre més o menys alt de voluntats individuals que es confabulen per tirar-lo endavant. Ahir vaig viure un gran exemple d'aquest exercici de complicitats que fan realitat una idea. Ahir es va fer a Lleida el concert Kastanya.cat, un projecte nascut de la Direcció General de Política Lingüística, com a instrument per promoure l'ús del català i de l'occità, a través de la música i que va ser un tot un èxit gràcies a un conjunt de complicitats.
Qui va fer possible el concert d'ahir? En primer lloc els grups que hi van actuar; sense ells, res de res. Ells van ser la cara visible (i la veu) de tot plegat juntament amb el presentador-conductor del concert, Carles Gómez. En segon lloc, el públic, perquè què seria un concert que ningú escolta? En tercer lloc, l'espai que l'acull, en aquest cas, la Sala Cotton i tot el seu personal, des de direcció fins a cambrers, que ho van fer tot molt fàcil. En quart lloc, l'equip tècnic de so i il·luminació de l'escola de música L'Intèrpret, que van aconseguir uns resultats més que dignes havent de bregar amb 18 formacions diferents en un temps rècord i sempre contrarellotge . En cinquè lloc, l'equip de Lleida Televisió, que va enregistrar tot el que passava per emetre un programa especial dissabte vinent a dos quarts d'onze del vespre i que serà la memòria en imatges de tot plegat.
Sumar, sempre sumar per aconseguir un engranatge precís. Però més enllà d'aquesta maquinària, què hi ha que la faci funcionar? Un altre grup de complicitats amagades, invisibles i fonamentals: la gent que confia en cadascun dels que hi posen la seva feina. El missatge de suport quan tot són encara incerteses. Les persones que ho fan tot fàcil perquè puguem disposar del temps per tirar endavant, sense pensar si el dia és festiu o si venen de gust altres coses. La gent que mai no es veu, perquè sempre és en tercera o quarta fila, i que és imprescindible.
Complicitats, sempre complicitats sinceres i honestes. Ahir va ser un concert. Demà, qui ho sap, potser qualsevol aspecte de la vida mateixa, que també es va teixint amb punts enllaçats amb la càlida llana de les complicitats.