Potser pugui semblar contradictori, però enmig de l'enrenou mediàtic, social i polític d'aquests darrers mesos, a propòsit de la consulta, la pregunta i tot plegat, tinc la sensació que vivim un moment de calma tensa. D'espera.
Si mirem una mica més enllà de totes les declaracions i proclames que anem sentit, potser veurem el silenci previ a l'inici de la música, o de la tempesta. Tinc la sensació que som a les portes d'alguna cosa transcendental i irreversible. El Govern té el compromís de fixar data i pregunta per a una hipotètica consulta i, l'Estat haurà de respondre a una petició legítima, legal i democràtica. I tot el soroll actual no em sembla que sigui res més que una cortina de fum per amagar una important manca de respostes a tot plegat, una manera d'intentar fer veure que no passa res, quan el que hi ha és un autèntic compàs d'espera que ja s'acaba.
Vivim temps històricament irrepetibles i que no tenen marxa enrere. Caldrà afinar bé, no perdre els nervis i començar a actuar quan realment calgui. Ni abans, ni després. Els assaigs es van acabant i arriba l'hora de la veritat. En el termini d'un mes hauran passat moltes, moltíssimes coses, i cal mantenir el cap ben fred, tant nosaltres, els ciutadans, com aquells que han de dirigir el procés.
