Dilluns estrany. Bé, el dilluns potser serà prou normal, però el que és innegable és que obre una setmana estranya. Molt estranya. D'una banda, demà tenim una compareixença parlamentària del president que pinta prou transcendental, llevat que acabi passant a la galeria de les sessions històriques que molt aviat cauen en l'oblit. Cosa poc provable, però. D'altra banda, dijous, el dia de la hispanitat (o de la raça, que dirien molts dels que ahir voltaven per Barcelona). Divendres, pont per a molta gent, i ja tornarem al cap de setmana. Realment una setmaneta breu, estranya i intensa.
Encarem el dia, i els que vindran, doncs, amb alegria i esperança. Al capdavall, la realitat donarà o prendrà la raó, però per nosaltres que no sigui. Ja hem fet la feina i ara només ens resta esperar i seguir somrient.
Per cert, una reflexió breu a propòsit de la manifestació d'ahir a Barcelona. En el fons, em va alegrar força veure que hi havia molta gent, vinguda de tot arreu (geogràficament i en teoria també ideològicament). Una raó més perquè sigui imprescindible comptar-nos, saber quants pensem d'una manera i quants d'una altra i poder actuar en conseqüència, fent bona aquella paraula tan bonica i tan desconeguda per a tanta gent que és "democràcia". O potser no interessa perquè ja intueixen amb prou claredat el resultat?
Apa, passeu un bon dilluns i cordem-nos fort el cinturó que venen dies transcendentals. O això espero.