Algun dia, la història parlarà d'aquests mesos (o anys) que estem vivint, com del període de la incertesa, o alguna cosa similar. Perquè si alguna cosa sabem del cert, ara mateix, és que no hi res clar ni gaire previsible en el nostre futur més immediat. Aquesta incertesa, però, a banda de tots els debats, negociacions i disputes que duu aparellades, també ens deixa els grans moments quan, enmig del fatalisme, apareix allò que gairebé havíem donat per perdut. Va passar amb la pregunta del 9N, amb el 9N mateix, amb la candidatura de Junts pel Sí... i ara amb la composició del nou Parlament.
Potser semblarà un tema menor, però vista la visceral reacció del govern espanyol, penso que de menor no en té res. El nou Parlament no seguirà la tradicional divisió d'escons entre diputats vinculats a la dreta i diputats vinculats a l'esquerra sinó entre diputats independentistes i diputats unionistes. Tota una declaració de principis i d'una nova manera d'entendre la política catalana i les seves prioritats per a la propera legislatura. I de propina, si res no canvia, Carme Forcadell com a presidenta; una dona no vinculada a cap partit, però no per això aliena a la política (a la de debò) i molt menys a l'objectiu de la independència.
Comencem bé. Comencem molt bé, deixeu-me dir. Ara caldrà veure quin Govern vindrà. Esperem que també sigui capaç de desfer-se de les velles maneres i dels vells noms i se'ns presenti com un autèntic agent de renovació política i nacional i com un referent capaç de generar il.lusió i esperança en el futur, que és el que caldria exigir sempre a qualsevol govern.