Eleccions municipals fetes. Quin descans. Bé, de fet, no sé si quin descans o agafem-nos, que la cosa pinta distreta, perquè el mapa electoral municipal s'ha pintat de colorets i, ara mateix, moltes ciutats i pobles hauran de fer el noble exercici de la negociació, amb nous agents amb qui negociar.
Així, d'entrada, sembla que els antics equilibris de forces polítiques, allò de la dreta i l'esquerra, ja no és el que era, sembla que els antics acords no són reeditables i que caldrà començar a parlar, a través de diàlegs que hauran de dir molt del que realment vol la gent, més enllà de la ideologia tradicional. Veurem de què són realment capaços aquests nous agents i aquells vells protagonistes, perquè el panorama ha canviat, i molt.
Si mirem el país en conjunt i acceptem que la idea de la independència ha planat també sobre aquestes eleccions, més enllà de la prioritat municipal, no ens enganye, el panorama és si fa no fa el que ja coneixem, amb un equilibri entre independentistes i no independentistes que es pot decantar a banda i banda en qualsevol moment. Els vells grups unionistes han cedit terreny, i de quina manera, en favor de noves formacions cridades a tenir un paper molt important. Pel que fa als grups més favorables a la independència, potser avui és una mica més clarament independentista. Encara no clarament majoritari, però sí més inqüestionable.
En resum, i amb una visió molt general: que CiU ha de fer el deures de saber què és i on vol anar (especialment pel que fa a Unió), que ERC no sembla que tingui tan fàcil allò de ser partit de govern guanyador, que el PSC conserva un bon paquet de vots, però amb una influència molt relativa, que el PP va camí de la marginalitat política, que Iniciativa ho té molt magre sense la crossa d'altres formacions, que Ciutadans amplia substancialment la seva presència pública, però que segurament tindrà molt poca influència real, i que les CUP es consoliden com a formació creïble i valorada.
Temps nous i realitats noves. Molts colorets a la paleta política. Caldrà veure si la mirada que els ha de combinar també serà prou nova com per crear, i no per empastifar.