De tant en tant, és com si l'atzar es posés simpàtic i ens volgués sorprendre amb alguna que altra coincidència curiosa. En qüestió de poques hores van tenir lloc, amb 39 anys de distància, l'anunci d'unes hipotètiques eleccions el dia de Nadal i l'aniversari de la mort de Groucho Marx. I què té a veure una cosa amb l'altra? Doncs potser res, però ben mirat, i si pensem que ja és més fàcil trobar a Internet cites cèlebrement absurdes de Rajoy que frases memorables de l'actor, potser la distància entre l'un i l'altre -genialitat a banda- no és tanta com podria semblar.
Sigui com sigui, em quedo amb el gran Groucho, un home singular a qui devem una bona colla de pel.lícules on l'humor es vesteix d'absurd, d'ironia, de burla... per acabar deixant algunes de les millors comèdies de la història del cinema. Ara que fa 39 anys que ja no hi és, val la pena dedicar-li uns minuts. Al cap i a la fi, un aniversari que no és cap xifra convencional (què són 39 anys? ni 35, ni 40) lligaria prou bé amb el seu humor gairebé surrealista.
Com que hem començat parlant de frases, us recomano, a tall de resum, un recull que ahir va córrer per la Xarxa, amb 14 cites de Marx i que ens recorda que Groucho sí era un home de principis. Potser de principis canviants, però principis al capdavall. D'altra banda, permeteu-me que us recomani de recuperar Duck soup, o Sopa de ganso, en la seva versió espanyola, segurament la millor i més brutal obra del marxisme. Aquesta pel.lícula, al cap i a la fi, entre acudit i acudit, entre escena absurda i escena encara més absurda, acaba sent una sàtira ferotge de la política, de la diplomàcia i, fins i tot, de la guerra, fins al punt que Mussolini la va prohibir a Itàlia, perquè la va considerar un atac personal.
Llarga vida a Rufus T. Firefly, un president que, des de la ficció, ens recorda que l'absurd sempre pot ser superat per un absurd encara més gran, i que res no és prou seriós com perquè no ho puguem prendre a broma. Bon Nadal, president Firefly. I és que la realitat sempre acaba superant la ficció. També en l'absurd.