per en 9 Novembre 2017
719 Vistes

Quan ja pensàvem que ho havíem vist tot, en qüestió política, ens arriba la notícia que el PSC incorporarà a les seves llistes per al 21 de desembre tot un seguit de cares conegudes, supervivents del naufragi polític d'Unió, encapçalades pel que va ser substitut de Duran Lleida al capdavant de la formació, Anton Espadaler.  Una nova evidència de la deriva "esquerrana" dels socialistes catalans, que ja en el seu moment van veure com algun dels seus notables, com ara Ferran Mascarell, se sentien més còmodes entre idees més moderades (per no dir dretanes) i que ara no tenen cap problema per incorporar el sector més conservador, a tots nivells, de l'antiga CiU.

Realment, no hi ha com el temps i els esdeveniments perquè les coses es vagi posant al seu lloc, més enllà de les bones paraules, perquè, al capdavall, i molt més en política, qui més qui menys mira pels interessos propis i per mantenir el confort d'una posició privilegiada.  Ben mirat, res que no puguem trobar en tants altres àmbits de la nostra societat on tot, per ridícul, absurd, covard o egoista que pugui semblar, pot tenir justificació si ens ho proposem i si ens hi posem o ens fem discretament al costat, esquivant responsabilitats o coherències.

Enmig d'aquest món més que dubtós, però, de tant en tant, encara trobem algun que altre exemple de coherència a tota prova.  Compartirem o no arguments i principis, però la coherència, com anem constatant cada dia, es un bé escàs i preuat.  Un bon exemple d'aquesta coherència personal el tenim, sense anar més lluny, en les paraules de Gabriela Serra, en aquesta entrevista, més que recomanable, en aquests temps que corren on parlem de realitats líquides (entre altres perles dialèctiques) per referir-nos a la incoherència i a la irresponsabilitat, per justificar allò que no té justificació, o per fer bo allò que no té perdó de Déu.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.