On és la clau del benestar? Què és allò que ens fa sentir realment bé? Què ens fa grans? Qui no s'ha fet mai aquestes preguntes o, si voleu, qui no n'ha trobat algun cop la resposta sense proposar-ho; gairebé sense saber-ho? Tots, de fet, hem pogut tastar la felicitat, la pau, la calma, la seguretat en nosaltres mateixos... qualsevol d'aquestes sensacions tan agradables i tan positives. I per què? Què ens ha fet sentir així?
Tot sovint busquem companyia, una feina millor, un cotxe nou, unes vacances, roba nova, o qualsevol canvi en la nostra rutina que ens aporti benestar i satisfacció. Ho sabem -de manera inconscient, o de vegades a plena consciència- que un canvi, de tant en tant, pot resultar imprescindible i altament beneficiós. Però ben mirat tot és aquella alegria que passa, que ens satisfà i que ens deixa un gran record, però que passa. I així tornem a buscar, i trobem i fem i desfem un i mil cops, perquè el desig de la felicitat ens obliga a no aturar-nos, a no rendir-nos a la plàcida calma de l'abandonament i la resignació, sense adonar-nos que l'única resposta a totes les preguntes som nosaltres mateixos.
No hi haurà res que puguem comprar ni tenir que ens pugui fer grans si no és que ja ho érem abans. I no hi haurà companyia que ens enriqueixi si no tenim molta riquesa per compartir. Tot el que ens arriba de fora, ajuda, no ho negaré, i de vegades moltíssim. Però no ens enganyem, nosaltres som la clau de la nostra existència, del nostre benestar i de la nostra felicitat, encara que sovint no ens sabem reconèixer de manera adequada, ni valorem com caldria unes capacitats que, amb una lleu ajuda exterior, poden emergir amb tota la seva autèntica potència. Som molt, moltíssim més del que acostumem a pensar, però no sempre en som prou conscients. Vet aquí.