A la meva familia, i m'atreviria a dir que a totes les famílies, hi ha gent amb maneres de pensar diferents, amb aficions diferents i amb gustos i creences diferents; fins i tot ben oposades. Però a la meva familia, i m'atreviria a dir que a totes les famílies, sabem que les persones, l'afecte i l'amistat estan per damunt de les ideologies, les creences i els gustos. Bé, a totes no. Al cercle íntim del ministre Fernández Díaz es veu que no. Al cercle íntim del ministre, les creences i les maneres de pensar passen per damunt de tot i de tothom.
Confesso que vaig sentir una mena de llàstima estranya sentint les paraules de Jorge Fernández Díaz, sobre de la divisió que havia pogut viure entre els seus familiars i amics propers, a causa de la terrible deriva independentista que es pateix a Catalunya i de la monstruosa fractura social que comporta. De tota manera, encara vaig sentir més llàstima perquè no fa gaires setmanes ja vaig sentir les mateixes paraules en boca de la mateixa persona, la qual cosa em fa pensar que més que una vivència, el ministre ens va intentar vendre una mena d'argumentari-ficció unionista, poc convincent, tot sigui dit, per a qualsevol persona amb un mínim de sentit comú, o amb un mínim de coneixement de la realitat.
En qualsevol cas, ja no sé si és més lamentable la poca solidesa argumentativa del discurs, el fet que qui el defensi sigui una persona que pressumeix de viure a Catalunya (intentant aixi vestir de versemblança les seves paraules), o que qui les pronucïi sigui un destacat membre de l'Opus Dei (i fill de falangista, dit sigui de passada). Però és clar, quan s'està en possessió de la veritat absoluta, la vera fe passa per damunt de persones i sentiments, per tal d'acabar imposant-se a tothom que no hi combregui a ulls clucs. Així ha estat sempre, i això és el que ens ve a recordar el ministre. I per aconseguir-ho tot s'hi val, fins i tot el fanatisme i la mentida.
