De vegades l'atzar ens presenta coincidències que sembla que ens vulguin fer reflexionar una mica sobre alguna qüestió en concret. La setmana passada va morir Lotfi A. Zadeh, el creador de la lògica difusa, aquesta extraordinària manera d'ordenar l'univers sempre ambigu d'expressions com ara "fa molta calor", "és molt alt" o "hi havia molta gent". I és que encara que sembli mentida, gestionar correctament aquests i molts més conceptes poc acurats, des d'un punt de vista matemàtic, permet, per exemple, ajustar els sistemes de control dels condicionadors d'aire, el focus automàtic de les càmeres de fotografiar, els sistemes de reconeixement d'escriptura, o gestionar grans volums de dades imprecises.
Ahir, justament, vaig assistir a la concentració de l'11 de setembre, a Barcelona. Tot un gran exemple de com la lògica difusa podria ajudar a aclarir si érem molts o pocs, o més o menys que altres anys i potser aportar una mica de llum a l'etern debat de totes les concentracions humanes en què el nombre és important, però que no compten amb seients numerats.
A títol personal, i basant-me en l'experiència d'unes quantes trobades d'aquest tipus, només puc dir que ahir va ser el dia que vaig tenir més problemes per aparcar, per moure'm per l'espai de concentració i per veure-hi alguna cosa que no fossin els clatells dels de davant o les estelades que volaven per damunt dels nostres caps. Sense entrar en detalls, moltíssima gent, molta més que mai, si la memòria no m'enganya. De tota manera, es veu que alguns dels que mai no han viscut aquestes experiències han decidit, com sempre, de fet, que érem quatre gats. És el que passa quan la lògica, tant si és la natural, la científica, la difusa, o qualsevol altra, senzillament, no hi és. Aleshores, qualsevol bajanada pot semblar lògica i raonable. I fins i tot hi ha qui se la creu.