per en 20 d'Abril 2015
545 Vistes

"Casta diva" és el nom d'una de les àries més importants de la lírica del romanticisme, que forma part de "Norma", l'òpera de Vincenzo Bellini.  L'ària, de fet, és una invocació a la lluna, un astre que va fascinar les artistes de totes les disciplines, al llarg del segle XIX.

Però ja no som al XIX.  I al segle XXI (només cal canviar l'ordre d'un parell de números i ja el tenim) fins i tot les paraules van perdent el seu significat per donar pas a noves i no sempre lloables realitats.  Avui es parla de la casta (no de la castedat) política, però s'ignora una altra casta també prou perniciosa:  la moderna casta diva, la casta que se sent realment dotada de divinitat, posem per cas, en el camp de les lletres.

Encetem la setmana de Sant Jordi, la gran festa del llibre, entre altres coses, a casa nostra.  Us convido a obrir bé els ulls i a descobrir aquesta casta pretesament intel.lectual, profundament endogàmica, i tot sovint terriblement mediocre, que fa mans i mànigues per mantenir una posició de suposat privilegi en un petit cercle d'individus similars.  Serà fàcil.  Sortiran al carrer a presentar els seus nous llibres (això en el millor dels casos, suposant que n'hagin escrit algun i que algun editor amic els l'hagi publicat) com si es tractés de contribucions impagables a la literatura universal, amb el posat seriós, absent i distant dels divins creadors.

El món de la cultura, igual com el de la política, també pateix una casta (i molta caspa).  Una casta diva que s'ha atorgat el dret de ser far i guia cultural i intel.lectual del país.  El més greu?  Que, a sobre, queda malament dir-ho, de tan ben establerta com està.  És la moderna lluna a la qual ens hem de sotmetre i a qui hem de demostrar admiració el comú dels mortals, pobres ignorants.

Farem Sant Jordi d'aquí a pocs dies.  Fem-ho com cal, com ens agradi, i provem de descobrir l'autèntica bellesa dels llibres, de la literatura i de les seves històries realment divines i immortals, molt més enllà del discurs oficial de cartró pedra d'aquells que s'atorguen el monopoli de la saviesa i de la paraula escrita.

Publicat a: Actualitat