Des d'aquest petit espai, avui voldria fer-li una proposta al president Mas, si és que finalment el Tribunal Constitucional tampoc no ens deixa sortir al carrer el 9 de novembre. President, reuneixi els líders dels altres partits, si cal, i canvïin la pregunta. Sí, sí, ja sé que la pregunta és la que es va pactar en el seu moment i tot això de la unitat i tal, però vist com van -i com poden anar- les coses, crec que és urgent trobar una pregunta que no es pugui censurar. Perquè prohibir preguntar alguna determinada cosa a mi em sona més a censura de la llibertat d'expressió que a res. Que no havíem quedat que en absència de violència es podia parlar de tot? Ja es veu que no.
La pregunta alternativa i anticensura que li proposo també és doble, com l'actual:
1. Vol que Catalunya incrementi la producció i el consum de carquinyolis?
2. En cas afirmatiu, vol que els carquinyolis se serveixin en paperines de deu unitats o en bosses de 500 grams?
Que sembla broma? Potser sí, però és que tal i com anem, i amb els discursos que estem sentint, no he pogut evitar que em vingui a la memòria aquest famós tema musical, ara mateix de rabiosa actualitat.
