per en 1 Desembre 2014
426 Vistes

Tot el procés cap a la independència, es vulgui admetre o no, està plantejant alguns debats més o menys transcendents (o clarament intranscendents) sobre tota mena de qüestions.  A tall d'exemple, la possibilitat d'una llista electoral amb una participació d'experts en diferents matèries, però sense vinculació a cap partit, ha obert un petit però interessant debat a les xarxes sobre si no militar ni haver militat en cap formació política és un mèrit o, si voleu, un valor positiu.

Com a persona que fa molts anys que treballo al sector públic, tinc una certa trajectòria veient entrar i sortir governs i partits -i els seus representants de tots els nivells- com per tenir una imatge més o menys clara de com funciona tot plegat.

És indiscutible que quan una formació arriba al poder, si pot -cosa no sempre possible per allò del règim funcionarial- tendeix a arraconar qualsevol càrrec alt, mitjà o petit del "règim anterior" per situar-hi persones afins, amb carnet o ben afins, no sempre prou qualificades, dit sigui de passada, amb un menyspreu més o menys explícit segons cada cas (però menyspreu), cap al funcionariat, especialment si no està ben identificat políticament.

Ja sé que direu que exagero.  Potser sí, o potser no.  Cadascú té la seva experiència i el seu punt de vista.  I també és cert que les actituds varien en funció de cada partit i, sobretot, de cada persona.  Però em temo que la tendència general és la que he plantejat.

Vistes així les coses, obrir el Parlament (i per què no també l'estructures administratives) a persones qualificades, independentment de si tenen o no carnet, i més en un moment crucial com el que vivim, em sembla no ja una bona idea, sinó una necessitat vital.  No es tracta de satanitzar aquells que tenen o han tingut militàncies concretes, sinó d'explotar al màxim el potencial de coneixements i la capacitats del país, sense mirar, per damunt de tot, la vinculació a un determinat grup polític.

A tots aquells que ara mateix demanen si tenir carnet és pecat, els diria que no.  Però que no tenir-ne, tampoc.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.