Cara de tonto és la que et queda quan t'acostes a rebre un petó i cau una bufetada, per exemple. O quan et muntes una mala mentida, d'aquelles que de seguida es descobreixen i et deixen en evidència, tant per la mentida en ella mateixa com per la seva inconsistència. I cara de tonto (de tonta, de fet) és la que li deu haver quedat a Alícia Sánchez-Camacho en constatar que la comunitat israelita no sap res del premi que va rebre fa pocs dies, ni de la persona que li va lliurar, que es veu que ni viu ni treballa a Catalunya, ni representa ningú.
D'impostors, si és el cas, en tenim exemples memorables que van del suposat intèrpret de llengua de signes dels funerals de Mandela fins a qui es va fer passar per víctima dels camps de concentració i va dirigir durant anys l'Amical de Mauthausen, sense anar més lluny. Per tant, una nova suplantació d'identitat no seria res de nou. D'altra banda, de muntatges i mentides, també hi ha enormes precedents, i a ca'l PP en saben força d'això.
No sé què ha passat amb aquest premi que des de la comunitat israelita volia distingir el treball en favor de la unitat d'Espanya de Sánchez-Camacho (una mica estrany tot plegat, no?). Potser no ho sabrem mai, però el que sí que puc imaginar, sense gaire por a equivocar-me és la cara que li deu haver quedat a la guardonada. Si fa no fa la mateixa que li pot haver quedat a Loquillo, quan ABC publica l'àudio de l'entrevista amb ell, un cop nega haver dit el que va dir com, sobretot, quan des de l'Amical de Mauthausen el conviden a visitar un camp de concentració, perquè conegui què va ser realment el nazisme. Per cert, una visita que hauria d'esdevenir obligada per a determinada classe política (i potser també periodística), perquè la invitació, de moment, només és al cantant i a Maria Dolores de Cospedal. A veure si algun operador turístic s'anima a muntar-hi bones ofertes, tot inclòs.
