per en 27 Juliol 2016
452 Vistes

Si hem de fer cas al que corre per les xarxes, s'ha obert la capsa de Pandora, aquell misteriós recipient del qual van sortir tots els mals del món.  La referència mitològica ve a propòsit de la marxa de 53 peces del MNAC cap a Sijena.  Compliment d'una sentència segons uns, claudicació indigna segons uns altres, i pura estratègia segons algú més.  Sigui com sigui, mala peça al teler, sobretot per a la resta de peces, que es troben al Museu de Lleida.

De fet, vulguem o no, acatar una sentència injusta implica reconèixer un delicte que, per més que insisteixin, no va existir mai.  I això, sobretot tractant-se d'una institució, és greu.  Que potser amb això es guanya temps per continuar per via judicial?  Potser sí.  Que és un gest de bona voluntat?  Segur que també.  Però de tota manera, i ni que només sigui per respecte a totes les persones que al llarg dels darrers anys han estat treballant moltíssim, i amb un absolut rigor científic per defensar la legalitat de l'adquisició de les peces, no deixa de ser un lleig (deixem-ho aquí) innecessari.

Aviat sabrem si la capsa de Pandora s'ha obert o no, i si el precedent d'aquesta trista tramesa d'obres (mai devolució ni restitució, que quedi clar) és tan greu com ara mateix pot semblar.  Confiem que, com en el mite, l'esperança sigui l'últim (l'únic) que ens quedi.  De moment, tot plegat costa massa de pair i no fa cap bona pinta.

Digueu-me raret, però de vegades més val un bon enemic que un mal aliat.  I en aquesta història, al llarg del temps, hi ha hagut de tot.  Que cadascú en faci la seva lectura.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.