Adaptant una cèlebre frase d'una de les grans pel.lícules dels germans Marx, "aquesta és la realitat, i si no els agrada, en tinc una altra". Ben bé això és el que hauria pogut pensar el creador de Pokémon Go, aquest joc que està revolucionant els hàbits de milions de persones arreu del món i que està cridat a ser només el primer pas d'una enorme transformació d'aquesta realitat que no ens acaba de fer el pes i de la qual volem fugir com sigui.
Ara mateix, podem, telèfon mòbil en mà, anar a capturar ninotets a qualsevol lloc on es trobin, per obra i gràcia de la geolocalització, de la realitat augmentada i d'uns gràfics digitals cada cop més sofisticats. I després dels Pokémon, què més? Guies que ens acompanyin per les sales d'un museu o per l'interior d'una catedral? Grums que ens mostrin totes les instal.lacions d'un hotel i ens duguin amablement a l'habitació? Hostesses que ens acullin a l'arribada a un congrés? Informadors en els supermercats que ens convidin a comprar allò que ens falta o la darrera oferta? I tot això, servit en la pantalla d'un mòbil? En unes ulleres? Qui ho sap; però el cert és que aquests simpàtics ninots que han pres els carrers han vingut per quedar-se i per canviar moltes coses.
Mary Poppins ja ens va avançar que realitat i ficció podien confluir, en un moment donat i Roger Rabbit ens va dibuixar un món on la fantasia era una part més de la realitat. Ara, tot plegat ha saltat a les nostres butxaques a través de dispositius portàtils. Només som davant d'un primer pas, però. Proveu a imaginar què passa si substituïu els Pokémon pel que us vingui de gust, els situeu allà on més us plagui i en el context concret que vulgueu. Doncs aquest és el món que tenim a tocar. Al cap i a la fi, si es pot imaginar, es pot fer.