A poc a poc es van sabent amb qui podem comptar i qui tindrem al davant aquests propers mesos, o anys, en matèria política. Ahir es va desvetllar la composició del nou govern de Madrid, amb no poques sorpreses. Repassant la nòmina trobem una bona colla de currículums prou solvents, i també una bona colla de motxilles adquirides al llarg d'anys d'exercici professional i polític, algunes d'elles tan pesades que caldrà veure si les persones escollides són realment capaces de dur-les amb la dignitat i la responsabilitat que el càrrec exigeix. Però la gran sorpresa del nou executiu madrileny és l'amplíssima presència femenina, molt per sobre de la paritat i, en qualsevol cas, clarament superior a la del seu homòleg barceloní.
Ahir, més enllà de les biografies dels nous titulars dels ministeri, els mitjans van repetir, gairebé com un mantra sinistre, que caldrà veure si són capaces, les noves ministres, de demostrar la seva vàlua. Francament, no recordo cap comentari d'aquest tipus en el cas dels ministres homes; ni ara, ni mai, de fet. És curiós que d'una banda reclamem paritat, però d'una altra exigim proves de competència a les dones que accedeixen al poder. No sé, què voleu que us digui, però mai no he trobat més insolvent, parlant del darrer govern espanyol, posem per cas, Sàenz de Santamaria que Dastis, o De Cospedal que Zoido, però es veu que unes han de demostrar coses que als altres se'ls donen per suposades. En el cas que ens ocupa, jo estaria molt més preocupat per la incacapacitat (o per les males intencions) d'alguns dels ministres que pel paper que puguin fer les ministres, tot i que algunes són velles conegudes.
Així són les coses. Ens agrada molt marcar postura, però a l'hora de la veritat afora el masclisme atàvic. Es veu que si volem transmetre una imatge de rigor, seriositat i competència, un senyor de mitjana edat ben encorbatat fa més el pes. Això ja fa anys que ho saben aquells que trien presentadors de noticiaris, per exemple. I també els experts en màrqueting polític. Però els temps canvien, encara que alguns no se n'assabentin, i ara el que ven és una àmplia presència femenina. Canvis d'hàbits, canvis reals? Tant de bo tot plegat no sigui una pura qüestió estètica. I tant de bo aprenguessim a passar moltes pàgines d'aquest llibre, a hores d'ara ja tan avorrit, que escribim entre tots.