No tinc cap dubte que vivim temps de canvis. No tinc ni idea de cap a on anem ni sobre què podem esperar del futur, però estic convençut que ni la societat, ni les maneres de viure, ni la política dels propers anys tindran massa a veure amb les que han presidit les nostres vides les darreres dècades.
Debats com dreta-esquerra sonen vells, molt vells. Potser és que tant dreta com esquerra han tingut ocasions sobrades de governar i han demostrat que una cosa són els discursos per aconseguir vots i una altra de molt diferent les mesures que prenen un cop governen, diluint un enfrontament dialèctic que havia servit durant dècades en una praxi política gairebé única.
De manera similar, un debat com aquest tan espanyol i tan ranci entre constitucionalistes i separatistes, també està cridat a esdevenir absurd i obsolet a molt curt termini. Una mostra? el suport de la internacional liberal al dret a decidir de Catalunya. No deixa de ser curiós, o potser indicador dels temps que venen, que siguin els liberals aquells que es posicionin més clarament pel respecte a la sobirania dels pobles, una idea que, sovint demagògicament, havia presentat fins fa quatre dies l'esquerra.
Venen nous temps polítics. De res no serveixen ja ni les velles posicions ni l'atrinxerament en el búnquer de la interpretació de les lleis. Qui podrà negar, en aquest segle XXI que tot just hem començat a dibuixar, que la voluntat dels pobles, de les societats és sobirana i que tota la resta (polítics, ideologies, normes...) només són instruments al servei del seu benestar?