Hi ha maneres de pensar, per dir-ne d'alguna manera, que no tenen remei; que per més que el món i la societat avancin, segueixen ancorades en el passat més ancestral i més primitiu, i una bona mostra la tenim en la polèmica que corre per Gijón a propòsit dels comentaris que ha suscitat la indumentària de les socorristes de les seves platges.
Res no ha canviat des dels temps en què Manolo Escobar cantava "no me gusta que a los toros te pongas la minifalda", o quan un jutge de Lleida dictava la vergonyosa sentència de la minifaldilla, o quan se segueixen justificants els abusos sexuals durant les festes de San Fermín, a Pamplona. Som on érem, que ningú no ens enganyi, i la mostra tangible, més enllà dels comentaris sobre els banyadors de les socorristes, és el fet que la pròpia administració, la Prefectura de Salvament de l'Ajuntament de Gijón, que alguna cosa deu tenir a veure amb els uniformes, ara recomani que es treballi amb un pantalonet posat, per evitar comentaris.
Un cop més, la culpa és en la víctima i no en el que fa l'acció (l'agressió, de fet). Un cop més, la dona és la culpable de vestir d'una determinada manera, i no del mascle que la contempla amb luxúria i superioritat. No vull ni imaginar què passa per la ment d'aquests individus quan passegen la vista per la platja i les dones que la poblen, amb banyadors molt més mínims que els de les socorristes.
I és que ens agrada molt sexualitzar les professions femenines, des de les presentadores de televisió, posem per cas, fins a les socorristes per, tot seguit, acusar-les de provocació i, de passada, justificar tota mena d'actituds abusives i denigrants. En aquest món vivim des de fa segles, i res no canvia. O no prou.