login
Inicia sessió

register
Registra't

No cal que en facis gaire cas

Res no canvia

Un cop em va explicar la meva mare que una de les coses que més recorda dels anys de postguerra és que anaven passant els anys i tot era igual, la vida, la roba, les maneres de fer... tot sempre igual. Ahir em va venir al cap aquest record a partir de les imatges dels actes dels 12 d'octubre a Madrid. Si posàvem les imatges en blanc i negre ben bé podríem pensar que eren de fa cinquanta o seixanta anys. O més.

Ahir, pluja, desfilada militar, exhibició de banderes, honors al cap de l'Estat i família, i caspa, molta caspa. Tot plegat molt ranci i molt vist any rere any i dècada rere dècada. Fins i tot el Rolls de reminiscències franquistes no va faltar a la cita, no fos cas. Enguany, però, una important presència dels colors groc i vermell, fins i tot a la tarima d'autoritats i en algun paraigua clarament fora de lloc. Que quedi ben clar que la cosa anava d'Espanya, de molta Espanya, de l'Espanya eterna, immutable.

I en això sí que no cal esperar canvis. Només cal repassar les imatges de destacats membres dels principals partits del país per veure la complicitat entre els del govern en funcions i els de la suposada oposició. El clima d'entesa que ens van deixar supera, de llarg, qualsevol declaració.

Francament, com a acte institucional, en el benentès que tots són una mica un pal, em quedo amb els que aprofiten la cultura, la literatura, la música... per vehicular el seu missatge, i no els que se serveixen de les armes i les marxes militars per deixar ben clara la seva escala de valors. Què voleu que us digui, sóc així de raret, potser és que tinc massa a prop institucions municipals encantades de seguir el model de l'Espanya eterna. Quines fotos, ahir, a Lleida o a Bossost... busqueu, busqueu, si teniu curiositat.

Comentaris (0)13-10-2016 06:17:16

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: