Un dels grans avantatges de no militar en cap partit, a banda de no contreure més deutes dels estrictament necessaris, és que permet mirar com funcionen i com s'hi mou la gent, des d'una distància més que prudencial i que, de tant en tant, s'assembla més a la perspectiva del pati de butaques d'un teatre o d'un cinema, si cal amb crispetes i tot, que al punt de vista de simple espectador de la realitat.
Sense cap mena de dubtes, el gran espectacle dels darrers dies és l'explosió descontrolada del PSOE, un partit que va governar, i molt, durant molts anys, i que ara sembla condemnat a la marginalitat més amarga, i segurament més guanyada a pols, si més no per un bon temps. Sigui com sigui, ja s'ho faran, que és el seu problema.
El que sí que em desperta curiositat d'aquesta qüestió és veure com reaccionen i com maniobren tota aquella colla d'aduladors i de palmers que tenen tots els partits i que, a cada canvi en la direcció, s'apressen a cantar les glòries i virtuts dels nous líders, en un exercici vergonyós de servilisme extrem. No cal anar gaire lluny per recuperar columnes i col.laboracions diverses on tot un exèrcit de mediocres posava pels núvols la figura del carismàtic i gairebé messiànic, Pedro Sánchez, fins i tot des de casa nostra i en la llengua comuna de tots els espanyols, no fos cas. Ara que sembla que el relleu recaurà en algú d'aquells que l'han fet caure, com es posicionaran aquests lleials servidors de totes les causes? De moment, alguns prohoms d'aquells sempre disposats a cridar o a fotografiar-se ben a la vora de qui mana, ja han començat a virar, a l'espera de saber sota quin nou arbre hauran d'anar a trobar aixopluc.
Em sembla que tindré lectura divertida durant uns dies, així que es conegui el nom del nou secretari general socialista, per dir-ne d'alguna manera, perquè això de socialista (i d'obrer) es veu que tampoc no és el que era. I és que ja se sap, sempre cal acostar-se al sol que més escalfa, especialment en política, si no es vol perdre allò que costa tant d'obtenir. Criatures... I encara es pensen que així són algú.
