A la vida, fins i tot a les relacions humana, de vegades costa trobar coses que es facin a canvi de res, per pur altruisme, per amor, perquè sí... Però en l'àmbit de la política, res mai no és a canvi de res. Sempre hi ha intencions més o menys amagades que ho justifiquen tot.
Pensant en aquestes històries em plantejo a canvi de què facilitarà el PSOE la investidura de Rajoy. A canvi de res? Per pur sentit d'estat? Per responsabilitat amb la ciutadania? Ho dubto molt. Aparentment i fins i tot alguns mitjans ho diuen, serà una abstenció sense contrapartides. Francament, no m'ho crec.
Un apunt: tots dos partits, PP i PSOE tenen més que seriosos problemes amb la justícia per causes diverses de corrupció, malbaratament de recursos públics, finançament il·legal... i ja fa dies que des de les files autoanomenades socialistes hi ha un respectuós silenci. Per la seva banda, ja hem sabut, sense gaire soroll, que s'ha arxivat el primer dels casos que penjava sobre el cap d'alguns dirigents del PSOE andalús. El temps ho dirà, però començo a creure seriosament que aquest pacte d'investidura (i ja veurem de què més, sobretot en nom de la unitat d'Espanya) no és altra cosa que un teló per amagar vergonyes que haurien d'anar sortint a la llum als tribunals.
Insisteixo que només el temps em donarà o em prendrà la raó, però també insisteixo que res no és de franc, i molt menys el suïcidi polític i moral d'un partit.