"Canvi de cromos" és l'expressió que segurament més hem sentit i llegit des d'ahir, en el moment en què es va saber que l'Estat Espanyol estava disposat, després d'anys de negatives, a lliurar Hervé Falciani la justícia suïssa. Evidentment, l'ombra d'un possible intercanvi per Marta Rovira ha planat aquestes darreres hores sobre el per què d'aquest canvi de posició de les autoritats espanyoles.
Ja veurem com acaba tot, però en el cas que el canvi de cromos sigui real, tant la independència judicial com el propi principi de la justícia quedaran qüestionats de manera clara i contundent. I no només pel que fa a la justícia espanyola, plena d'interrogants i de possibles -quan no evidents- interferències, sinó també sobre la justícia d'un país, Suïssa, que passa per ser modèlic en moltes coses i que de manera tan radical s'ha pronunciat sobre les extradicions per motius polítics. Si finalment hi ha aquest intercanvi de persones (de presoners si voleu) al més pur estil de les pel·lícules d'intriga de la Guerra Freda, haurà caigut definitivament la credibilitat del sistema judicial europeu, ja sigui per activa o per passiva, per omissió i silenci còmplice.
Començo a pensar que tenen raó aquells que diuen que el procés català està suposant la prova del nou de la qualitat democràtica de l'Europa Occidental en el seu conjunt. Com responguin les autoritats i els tribunals de Suïssa, Bèlgica, la Gran Bretanya i Alemanya (Espanya la podem deixar a banda) marcarà un abans i un després en el respecte que aquesta Europa, les seves institucions i els seus suposats principis ens ha de merèixer. Veurem què passa.