Per massa previsible, ja cansa. Ja cansa pensar, i comprovar, que qualsevol sentència relacionada amb la corrupció a Espanya va acompanyada inevitablement d'un nou escorcoll en una conselleria i en el centre de telecomunicacions, d'alguna que altra detenció sense sentit, i d'alguna que altra notícia més que, curiosament, sempre coincideix en el temps, creant el que ja és una cortina de fum informativa tan anunciada com inútil. Anem-nos, però, acostumant, perquè es preveu tota una bateria de sentències que -suposo- deixaran distrets el PP i la Casa Reial. Ahir, evidentment, no podia ser diferent: sentència del cas Noos, escorcoll a Economia i, fins i tot, anunci del nou entrenador del Reial Madrid.
També cansa, i també per previsible, el tracte judicial que reben determinats personatges que entren i surten (si és que hi arriben a entrar) de les presons, sense gaires problemes, o que són ingressats ben a la vora de casa, no fos cas. Tot plegat insultant, en comparació amb l'empresonament preventiu i sense sentència que pateixen els nostres polítics i líders cívics. Per cert, que serà curiós veure si Urdangarin acaba a presó, cosa que dubto molt, i cas que així sigui, on i en quines condicions. Segurament serà un nova lliçó d'allò que la justícia és igual per a tothom.
Cansa molt que qui s'omple la boca amb lliçons de justícia, de moral i de no sé quantes coses més no tingui cap pudor a negar auxili a refugiats a la deriva, perquè es veu que els quatre quartos que pot costar acollir-los són un preu que l'Estat no pot assumir. Quantes vides de quants refugiats podríem assegurar amb el que es va malbaratar en el desplegament policial de l'octubre passat?
Cansa molt, aquest fals estat de dret. Cansa molt aquesta democràcia de pa sucat amb oli que és Espanya. Però encara cansa més el silenci còmplice, quan no practicament criminal, de la resta de socis europeus. Justícia, diuen? On?