per en 13 Desembre 2017
301 Vistes

Seguim en campanya electoral, i encara ens en queda una setmana llarguíssima.  Una campanya electoral atípica, estranya, imposada, amb caps de cartell empresonats o a l'exili i amb una Junta Electoral desbocada disposada a prohibir fins l'aire que respirem si cal (això del groc i de la informació a TV3 de la manifestació de Brussel·les no té nom).  I en aquest escenari, què fan els partits?  Doncs seguir amb la seva lògica de sempre, amb els seus discursos de sempre, i amb les seves posades escèniques de sempre (llevat de les inevitables connexions per Internet amb els exiliats).

Tornem a jugar al repartiment de colors als escons del Parlament.  Mal joc, en aquest ocasió.  Estic segur que tots els nostres líders saben que ens ho juguem tot, absolutament tot, en aquestes eleccions.  Ho saben especialment els exiliats, els presos, els investigats i els que senten l'alè dels tribunals al clatell, però ni així són capaços de reaccionar i pensar en vots i no en escons, de pensar en seduir els votants nous, no els convençuts, i de deixar-se de pactes impossibles amb altres forces.  En aquestes eleccions tan clarament polaritzades, l'única prioritat hauria de ser, per a uns i altres, aconseguir més de la meitat dels vots, una dada que realment té valor.  Aconseguit aquest percentatge, el Parlament es dibuixa sol, i les majories  també.

Una reflexió:  El món ha mirat realment a Catalunya quan la societat, quan la gent, ha passat per davant dels partits, quan les manifestacions al carrer han estat immenses, quan les persones han defensat, físicament, la democràcia i les urnes, o quan es reclama la llibertat dels presos polítics sense mirar de quin partit són.  I també quan els polítics han apostat la seguretat personal exiliant-se o fent cap a la presó per no claudicar.  Però sembla que no hem après res i, de moment, qui realment té un discurs que apunta directament a la gent, amb tota la seva demagògia i amb tota la seva mala fe de sempre, són les formacions més reaccionàries i perilloses, les que sempre ofereixen respostes senzilles i primàries a les situacions més complexes.  Atenció, que ens estem jugant el present del país i el futur per a les pròximes dècades, i no s'hi valen errors, perquè no tindrem segones oportunitats.

Publicat a: Actualitat