per en 26 Setembre 2015
473 Vistes

Després de la tempesta sempre arriba la calma.  Després d'un parell setmanes terriblement tenses, arriba la calma abans del gran dia.  Francament, aquest cop sí que s'agraeix, i molt, l'invent estrambòtic de la jornada de reflexió.

Avui és el dia de les grans preguntes abans de la decisió final.  Jo, només me'n faig una, de pregunta:  és possible?  i la resposta sempre és sí.  Aquest cop és possible.  Aquest cop hem deixat enrere les quimeres, les fantasies, els somnis fins i tot, i ens trobem davant de la possibilitat real de fer un nou país, una nova realitat.

Avui miraré l'estelada que fa anys que té un lloc destacat al capdamunt de casa i pensaré si realment li queda poca vida.  Tinc moltes ganes de fer-la desaparèixer i substituir-la per res, perquè ja no calgui.

Avui és el dia de fer un viatge a la memòria -cal no oblidar res, absolutament res- i a l'esperança.  Avui és el dia de pensar que, aquest cop sí, i per única vegada a les nostres vides, d'això n'estic totalment convençut, tenim a les mans el nostre futur i la possibilitat de canviar un destí que ens havien dibuixat immutable.  Avui és el dia d'imaginar els nostres fills, els nostres nets, les generacions que vindran, perquè demà, un arma tan poderosa i tan simple com una papereta, com un vot, pot obrar el gran miracle.

Publicat a: Actualitat
Sigues el primer a qui li agrada això.