Diuen els que en saben que els darrers dies d'una campanya electoral el més important és no cometre errors. Igual com és recomanable no reservar-hi cap proposta nova, cal no errar. Ahir, però, l'Ajuntament de Barcelona va viure un espectacle trist i prescindible, especialment aquests dies: una particular batalleta (no la qualificaria de guerra) de banderes entre un arrogant Alfred Bosch i un histriònic Alberto Fernández Díaz.
Jo em demano: calia? Calia fer el numeret de penjar una estelada a la barana del balcó de l'ajuntament? Calia la resposta histèrica d'un altre regidor? Calia el paper del tinent d'alcalde Pisarello mirant d'impedir, com aquell que no vol la cosa, l'exhibició de la bandera espanyola? Francament, crec que no. Que ens haurien pogut estalviar tot aquest lamentable episodi, vaja.
Enmig de tot, només va aportar una mica de seny l'alcaldessa Colau, diferenciant entre un espai públic, on tot és possible, i un espai institucional, que mereix el respecte que li pertoca a la pròpia institució. Totalment d'acord.
Si us plau, senyors professionals de la política, podrien estar una mica a l'alçada del moment que vivim i deixar de banda (a poder ser per sempre) actituds i gestos inútils que només serveixen per crear problemes allà on no n'hi ha? O potser és que es volen posar a l'alçada de la delegada del Govern Llanos de Luna?
Per cert, tampoc no calia, i ho repetiré sempre que calgui, l'emissió per TV3 del piromusical de la Mercè. I menys ahir que, no ens enganyem, l'interès televisiu de molta gent era al Polònia, no al castell de focs del cap i casal. Però aquest és un altre tema.