Ja és ben veritat que les coses són, al capdavall, allò que es fa amb elles. Igual com una destral pot ser eina o arma, les cadenes tan han de ser tallades com contruïdes.
I és que la iniciativa de la cadena humana prevista per a l'11 de setembre segueix generant altres cadenes a favor de la independència. Sense anar més lluny, la que pujarà la Pica d'Estats el 24 d'agost, la que es farà a les Piscines Picornell, coincidint amb uns mundials de natació que ja van arrencar amb una forta presència independentista, o aquesta que proposa enllaçar blocs, al voltant de la Diada i de la qual, desde fa uns dies, forma part "No cal que en facis gaire cas", i a la qual us convido a unir-vos si teniu un blog, o a fer-ne difusió, si coneixeu gent que en tingui.
Està vist que som un país marcat per les cadenes. Unes que ens lliguen, en una història que no sempre és com ens agradaria i unes altres de solidaritat, d'afecte i de llibertat que ens lliguen a la voluntat d'un futur millor.
Que cadascú esculli quines vol, que jo ja he triat.