Ja és ben veritat que cadascú per allà on l'enfili. Mentre nosaltres celebrem o lamentem (que de tot n'hi ha) la recuperació del clima d'entesa entre les principals formacions sobiranistes, a l'espera de més concrecions, alguns països del nostre voltant també tenen les seves propostes més o menys sensacionals, o sensacionalistes.
Aquests dies hem sabut que la ministra de Salut de Lituània, aprofitant el debat sobre l'eutanàsia, ha plantejat una solució a la pobresa: aplicar l'eutanàsia als pobres. Més concretament als que no tenen accés a l'assistència mèdica. No està gens malament, com a mesura d'estalvi. D'altra banda, i si trobem la proposta pròpia de latituds remotes, no són tan llunyanes les declaracions d'alguns representants del Partit Popular demanant-se si calia mantenir mantenir malalts crònics amb càrrec als pressupostos públics. Si fa no fa...
I una més, encara: les autoritats de la ciutat alemanya d'Schwerte proposen de fer servir un edifici que va allotjar les tropes de les SS destacades al camp de concentració de Buchenwald, com a alberg per a immigrants. Tot un exemple de reciclatge d'edificis. Això també és una bona mostra de desmemòria històrica. I d'això també en sabem força.
Realment, la sensibilitat i el respecte a la dignitat humana són les que són, al nostre entorn més immediat. Però això sí, el gran problema és si nosaltres votem o no. Santa paciència...