Les coses són el que són, i no el que ens agradaria creure que són. Així de clar. El 155 és una involució absoluta en l'autogovern que dona dret a l'Estat Espanyol a fer i desfer al seu gust durant les setmanes que està tenint de vigència. I encara gràcies que finalment durarà encara no dos mesos i no els sis o més que s'apuntaven de bon començament.
No ens enganyem, destituir el Govern sencer, tancar el Parlament i convocar eleccions, posar en mans dels tribunals i empresonar o exiliar els seus màxims responsables, denunciar a tort i a dret tota mena de ciutadans i de col·lectius, entrar en el funcionament de la policia, decidir què es pot dir i què no, intervenir els mitjans de comunicació públics i la seva llibertat d'expressió o, ara mateix, renunciar a seguir un procés judicial d'anys i claudicar davant l'espoli d'obres d'art, només té un nom, d'infausta memòria per a molts: dictadura.
Això és el 155 per més que alguns el vulgui endolcir. Donar tot el poder que legítimament havien atorgat les urnes a aquells que mai no han guanyat unes eleccions, ni de lluny, a Catalunya és un cop d'estat vestit de constitucionalisme (també qüestionat per no pocs experts en lleis), però un cop d'estat, al capdavall. I tots aquells aquells que el van aplaudir en el seu moment i que ara que estem en campanya s'hi volen desmarcar, uns cretins i uns hipòcrites.
Memòria, si us plau, en el moment de votar el dia 21. Memòria i, sobretot, ni oblit ni perdó.