Vagi per endavant que no sóc jutge i que, per tant, em guardaré ben prou de fer determinades valoracions. L'advertiment em sembla necessari abans de parlar de la sentència que s'ha dictat sobre el cas Noos i que ha deixat una infanta lliure de tota culpa per ignorància de tot el que passava al seu voltant i un marit d'infanta condemnat a 6 anys de presó, però que no hi farà cap, ni haurà de pagar cap fiança. Vist així, normal normal no sembla.
Diu la dita que la dona del Cèsar, a banda de ser honrada ho ha de semblar. Si ampliem una mica el cercle familiar, hauríem de dir que la filla, o la germana, com vulgueu, i el gendre, o cunyat, trieu, del Cèsar (diguem-ne rei) també. I el cert és que cap pinta d'honradesa no en fa, tot plegat. Si hi afegim que la feliç parella viu a Ginebra (irònic per a qui ha estat condemnat per delicte econòmic) i que disposen de plena capacitat de fer i desfer i voltar per on els vingui de gust, la cosa no lliga amb determinades condemnes en què músics o titellaires fan cap a la garjola. Això per no parlar d'altres grans defraudadors de primera línia que també, a poc a poc, van acabant entre reixes.
Costa molt d'entendre i encara costa més de pair. Personalment m'ofèn, no ho negaré. Amb sentències com aquestes costa moltíssim creure en allò de la justícia igual per a tothom. Potser és que la justícia, a més de ser justa, ho ha de semblar. I no és el cas.