Ja és ben veritat que no hi ha més cec que aquell que no vol veure. Jo afegiria que no hi ha polític més inútil (en el sentit de "gens útil") que aquell que s'entesta a defensar que el nostre futur passa per reformar la Constitució. Per a què? Si al pas que anem, qualsevol dia d'aquests el Tribunal Constitucional dirà que ser català és inconstitucional.
Dia a dia anem descobrint que tot el que es faci a Catalunya, tot el que legisli el Parlament o tot el que dicti el Govern és inconstitucional. Evidentment, tot el que difereixi, ni que sigui poc, dels mandats de Madrid. És allò de no fer diferències entre espanyols, suposo. Tot i que ben mirat, la Constitució no diu que Catalunya sigui Espanya.
Si durant tres dècades, a Catalunya hem jugat a allò del cove i els peixos, i la Ramoneta i tot plegat. Ara, finalment, ens toca el joc dels bous i les esquelles i, al pas que anem, aviat no ens quedarà ni l'esbart dansaire. Els trabucaires ja són al punt de mira i de bous i esquelles comencem a anar justos.
A aquestes alçades dir que el nostre futur passa per reformar (no se sap per on) la cotilla constitucional és, com a mínim, un exercici d'infantilisme polític que o bé amaga la incompetència o bé el servilisme.
Deixem-nos estar de romanços. Catalunya no hi cap, a la Constitució. Ho diu el seu màxim òrgan defensor, dia sí i dia també. I la Constitució no es toca, cosa que ens recorden tots els partits de govern, i també els que aspiren a ser-ho. Pulutant, com diria aquell, ja em direu què fem. Avís a navegants, si és que encara ens en queden.