Ja fa dies que les paguem, les bosses de plàstic a les botigues. Una manera més o menys efectiva de reduir els residus d'un material extremadament resistent a la degradació. Ja no és cap sorpresa pagar uns cèntims per allò que era de franc o, fins i tot, algun euro que altre quan l'establiment ens ofereix una bossa reutilitzable, amb una mica de sort il·lustrada amb un dibuix atractiu que convida a fer-la companya de compres una bona temporada.
Una bossa, però, una humil bossa, diu molt de qui la porta i molt de qui l'ofereix. Des de la bossa de supermercat que tradicionalment havia servit de protectora d'alguna que altra permanent els dies de pluja, fins a la de la botiga de marca que tenim guardada per sortir al carrer en determinades ocasions, passant per la bossa humil de supermercat on entaforem la compra, com si fos un petit secret que cal protegir d'ulls indiscrets, hi trobaríem tot un ventall d'usos i aplicacions. Vulguem o no, els dibuixos i les coloraines sempre ens sedueixen i ens atreuen, al temps que ens permeten, si cal, projectar una imatge de nosaltres mateixos que no sempre es correspon amb la realitat.
En el fos, una senzilla bossa és un element més de la nostra societat. Ens atreu, ens convida a comprar, amaga allò que és nostre, transmet als altres alguna cosa que volem projectar... I és que, no ens enganyem, ens acaba podent l'estètica, que no sempre es correspon amb el contingut real de les coses. Ni de nosaltres mateixos.
Passem dies estranys i intensos on gairebé res no és allò que sembla i on el que se'ns mostra més evident es nega un i mil cops, si cal. En el fons, són dies bossa, on allò que ens arriba només és l'embolcall, el contenidor, d'una realitat que s'hi correspon, o no. L'única sort és que, tard o d'hora, tot surt de la bossa. I tard o d'hora, l'envàs s'abandona i es malmet, i només en queda el seu contingut, o el seu record. El mateix que en qualsevol altre àmbit de la vida, ben mirat. Inclús que en la realitat parlamentària o judicial, que avui no em ve de gust recordar. Avui, fins i tot el Palau, a la bossa.